La història del POLITETRAFLUOROETILÈ va començar el 6 d'abril de 1938 al Laboratori Jackson de Du Pont a Nova Jersey. Aquell dia afortunat, el Dr. Roy J. Plunkett, que treballava amb gasos relacionats amb refrigerants FREÓ, va descobrir que una mostra s'havia polimeritzat espontàniament fins a formar un sòlid blanc i cerós.

Les proves van mostrar que aquest sòlid era un material molt remarcable. Era una resina que resistia pràcticament a tots els productes químics o dissolvents coneguts; la seva superfície era tan relliscosa que gairebé cap substància s'hi enganxava; la humitat no la feia inflar i no es degradava ni es tornava fràgil després d'una exposició prolongada a la llum solar. Tenia un punt de fusió de 327 °C i, a diferència dels termoplàstics convencionals, no fluïa per sobre d'aquest punt de fusió. Això significava que s'havien de desenvolupar noves tècniques de processament per adaptar-se a les característiques de la nova resina, que Du Pont va anomenar TEFLON.

Prenent tècniques de la metal·lúrgia de pols, els enginyers de Du Pont van poder comprimir i sinteritzar resines de POLITETRAFLUOROETILÈ en blocs que es podien mecanitzar per formar qualsevol forma desitjada. Més tard, es van desenvolupar dispersions de la resina en aigua per recobrir tela de vidre i fer esmalts. Es va produir una pols que es podia barrejar amb un lubricant i extrudir per recobrir filferro i fabricar tubs.

El 1948, 10 anys després del descobriment del POLITETRAFLUOROETILÈ, Du Pont ensenyava tecnologia de processament als seus clients. Aviat va entrar en funcionament una planta comercial i les resines de PTFE de POLITETRAFLUOROETILÈ van estar disponibles en dispersions, resines granulars i pols fina.

Per què escollir la mànega de PTFE?

El PTFE o politetrafluoroetilè és un dels materials més resistents als productes químics disponibles. Això permet que les mànegues de PTFE tinguin èxit en una àmplia gamma d'indústries on les mànegues metàl·liques o de goma més tradicionals poden fallar. Combineu-ho amb un excel·lent rang de temperatures (de -70 °C a +260 °C) i acabeu amb una mànega molt resistent capaç de suportar alguns dels entorns més durs.

Les propietats sense fricció del PTFE permeten millorar els cabals en el transport de materials viscosos. Això també contribueix a un disseny fàcil de netejar i essencialment crea un revestiment "antiadherent", garantint que el producte sobrant es pugui drenar sol o simplement esbandir.